Article de Quim Valentí, Infermer i membre de la Junta de Personal per Som Intersindical la Atenció Primària de la Gerència Territorial de Girona de l’ICS.

Les diferències salarials entre els professionals a l’ICS han contribuït, històricament, a crear malestar i hostilitat; especialment, entre aquells que han sigut menys valorats en les seves nòmines. Estem parlant específicament de les auxiliars administratives i les TCAI. Les reaccions provocades pel III ACORD han augmentat el desencís, posant de manifest la manca de voluntat de l’ICS de reconèixer que tots mereixem els mateixos increments i complements.

Retroalimentar l’alienació, fent cas omís a necessitats creixents en sintonia amb una escalada de preus desbocada, fa que l’ICS entri en un bucle molt perillós que agreujarà encara més la retenció de talent de les categories que han rebut uns augments irrisoris, que es mouen entre el 0% i el 2%. Ja hi ha estudis que demostren que els salaris baixos minen la moral del personal, contribueixen a augmentar la rotació de treballadors i soscaven tant el coneixement com l’experiència adquirida.

Tenir professionals que cobren diferents complements com és el d’escreix, el de muntanya, el de guàrdies no fetes, el complement de responsabilitat per segons quins perfils, etc., mentre altres no en tenen cap, intensifica la discriminació que pateixen auxiliars administratius, administratius, treballadors socials, infermeres, TCAI, fisioterapeutes, dietistes i la resta de companyes. Això és una incongruència, ja que totes ens enfrontem amb els mateixos reptes als nostres llocs de treball, com ara els alts nivells d’esgotament, les càrregues de pacients, l’estrès o el burnout, efectes col·laterals cada cop més habituals i «normalitzats» en el món sanitari.

Tots els treballadors de la salut som la clau de volta del sistema sanitari, la seva columna vertebral. No es poden prioritzar unes categories respecte a les altres, ja que l’engranatge no funcionaria si una de les peces fallés. Que l’ICS inverteixi en nova tecnologia és tan o més important que fer-ho amb la seva força humana. El que no és acceptable és incrementar els salaris a uns i no a altres. Que a uns se’ls apliquin percentatges superiors a la resta mostra «el classisme» dels acords presos per part de l’ICS i alguns representants de la Mesa, contribuint i essent part activa de la precarització que patirem tots, tant els professionals menys valorats com, de retruc, els ciutadans.