SOM INTERSINDICAL fem arribar petició urgent a la Gerència de l’ICS Girona per augmentar la contractació d’infermeres, davant unes mancances que posen en perill la salut de tot aquest col.lectiu.

La involució de la sanitat catalana. El greu problema de les ràtios d’infermeria a Catalunya.

Tres de les quatre províncies catalanes estan per sota la mitjana estatal, amb Girona a la cua.

A Catalunya les ràtios d’infermeria/pacient estan per sota de Navarra, País Basc, Melilla, Castilla y León, l’Aragó, Extremadura o Madrid, entre d’altres. A Espanya si calculem la mitjana global, dóna un resultat similar a Eslovàquia o Letònia, lluny dels nivells que tenen aquestes professionals a Bèlgica, França o Noruega. Aquestes exigències extremes són la principal causa que al col·lectiu de les infermeres se’ls hi plantegi aqui, un funest futur professional.

El periodista Alphonse Karr va utilitzar el següent adagi per primera vegada al segle XIX; “Plus ça change, plus c’est la même chose”. És a dir, com més canvien les coses, més segueixen igual. 150 anys després que aquest aforisme es publiqués en una revista satírica francesa, podem comprovar que segueix molt vigent en el 2024. Amb un III Acord que s’ha tirat endavant per part de l’ICS i d’alguns representants sindicals, amb l’oposició clamorosa de la majoria de professionals, sorprèn la immutabilitat de la manca de resposta dels nostres dirigents. Especialment greu és la passivitat mostrada, desprès de les nombroses marxes, manifestacions i proclames esventades per cada racó de casa nostra. Les infermeres no han estat les úniques capdavanteres de les reclamacions, sinó que s’hi han sumat també la resta de col·lectius, amb el desig inequívoc d’evitar aquest esfilagarsament de la nostra sanitat que dinamita tota il·lusió, tant present com futura.

La taxa d’infermeres a la UE és de 827 professionals per cada 100 mil habitants, aquí a Espanya estem al voltant de 625. Mentre a Navarra han desplegat unes polítiques exemplars assolint 926 infermers per cada 100 mil habitants, resulta que a Catalunya estem amb 653 professionals de mitjana, des de fa temps fregant numèricament, els límits de la precarietat. Aquestes dades corresponents al 2022, són preocupants, perquè afegir més càrrega de treball a unes condicions laborals ja precàries, posant en perill la salut de treballadores i ciutadania, no té cap sentit, a no ser que es vulguin obrir encara més les portes a la privatització de la sanitat. El caldo de cultiu creat és resultat d’unes polítiques que s’apropen més al “laisser-faire”, que al d’una implicació seriosa a un dels problemes més importants a nivell sanitari.

Segons el Ministeri de Sanitat a Catalunya tenim les llistes d’espera més llargues del país, amb un promig de 151 dies per entrar a quiròfan. Som la segona comunitat que menys diner públic inverteix per nombre d’habitants, 1371 euros per habitant a l’any 2022, el que fa que la percepció de l’atenció primària a Catalunya hagi caigut a un 6,4 segons el baròmetre sanitari del CIS. La desinversió i la fugida de professionals és notòria i més acusada aquest 2024. Mentre la desídia impregna la classe política, més preocupada per al lluïment fotogènic a les portades dels diaris, que a materialitzar una necessitat bàsica com és la protecció de la nostra salut, el problema va calant a fons a cada centre, i així va passant el temps, sense que es despleguin les mesures adients i adeqüades per frenar aquesta caiguda en lliure de la sanitat catalana. En el Pla d’ordenació de recursos humans del 2022-2023 ja s’indica que una de les categories deficitàries és la d’infermeria. A nivell territorial, a Catalunya, ni tan sols s’han equilibrat les ràtios infermera/pacient. El Consell General d’Infermeria va informar de les darreres dades obtingudes, mentre la mitjana a Catalunya és de 653 infermeres per 100 mil habitants, a Tarragona en tenim 524, Barcelona 699, Lleida 568 i Girona un escandalós 492.

La gestió que s’està portant a terme des de fa anys és nefasta. Tenim un col·lectiu professional que es troba a les portes de la UCI, mentre els nostres dirigents continuen enarborant, any rere any, les mateixes fredes i distants lletanies. El que està clar, és que les infermeres no ens inocularem contra aquest greu problema de càrregues de treball. Cal revertir aquesta involució, i continuar reclamant un sistema de ràtios com a mínim al mateix nivell que els nostres països veïns més pròxims.

 

Quim Valentí. Delegat sindical i membre de SOM INTERSINDICAL GIRONA:

 

12 de maig: Feliç<br />
Dia internacional de la infermeria

________________

Si vols canviar l’estat de les coses a nivell sindical al nostre hospital Aflia’t a SOM Intersindical VALL HEBRON

 

Pagues més de 18 € al trimestre de quota sindical ?

Si pagues més de 18 € cada trimestre segurament estàs pagant estructures sindicals i professionals del sindicalisme que no treballen a l’Atenció primària o Hospitals de l’ICS

 Ara, pots canviar: Afilia’t a Som Intersindical >>