Les treballadores socials sanitàries som un col·lectiu maltractat, penalitzat i discriminat de forma múltiple i sistemàtica per l’ICS, no només pel fet de ser majoritàriament dones, sinó també per ser un sector dedicat tradicionalment a la cura. Amb la signatura del III Acord, l’ICS obre una bretxa salarial novament discriminatòria entre el nostre col·lectiu i els col·lectius sanitaris, anunciant-ho com una millora i falsejant la realitat.

Un acord que, erròniament, encara ens anomena en el seu redactat “assistents socials”, quan ja fa molts anys que no ens anomenem “assistents”, reflectint d’aquesta manera no interessar-se per la nostra tasca, després de molts anys en el sector sanitari. L’ICS continua amb una visió classista i reduccionista de la nostra professió.

Considerem que, mentre alguns col.lectius es focalitzen a millorar les seves condicions retributives, les treballadores socials sanitàries encara lluitem per unes condicions de treball dignes, no precaritzades, per garantir els serveis mínims en l’atenció social que mereix el ciutadà, en el seu procés de salut i malaltia.

TREBALLADORES SOCIALS SANITÀRIES de SOM INTERSINDICAL manifestem que:

  • No ens equiparen les retribucions com a categoria A1. L’ICS continua considerant a les treballadores socials com a diplomades (A2), quan ja fa anys que som graduades (A1), per tant, l’increment retributiu anual que anuncia de 1700€, no ens equipara a les categories A1.
  • Ens redueixen en 500€ les DPO ( Direcció per Objectius).
  • No ens garanteixen unes condicions laborals dignes per les treballadores socials de salut. Com que l’ICS, no ens reconeix una ratio ni unes càrregues assistencials, tot i l’augment evident de la demanda, podem trobar professionals de Primària atenent a ratios de més de 40.000 persones en ABS d’algunes regions sanitàries; en unes condicions que “cremen” les professionals i sense poder donar un bon servei a la població, o bé; directament sense cap treballadora social per ABS, i com a forma d’encobrir una externalització privada i pactada en alguns municipis. També, hi ha hospitals d’alta complexitat, amb personal de treball social contractat als “mínims”, i sense garantir una atenció social de qualitat pel ciutadà.
  • Exclusivitat. Moltes de nosaltres treballem a les residències o en altres empreses del sector privat, a causa de les nostres baixes retribucions. L’ICS ens dificulta poder exercir una altra feina, obligant-nos a realitzar horaris partits o lliscants i, per altra banda, no ens reconeix el complement d’exclusivitat, com fa amb el personal facultatiu.
  • No se’ns reconeix la jubilació anticipada als 60 anys ni la jubilació parcial, tot i que som una de les professions del sector, amb un dels índexs més alts de poder patir trastorns de salut a causa de la seva professió, per davant dels metges i psicòlegs.
  • Degut a l’alt volum de gestió i burocratització de les nostres tasques, a l’ICS només ens podem focalitzar a la intervenció individual a la consulta, impossibilitant-nos treballar de forma interdisciplinària amb la resta de professionals, en la intervenció grupal i comunitària, i per desplegar la Prescripció Social de la qual, l’ICS, en fa bandera.
  • Som l’única categoria laboral assistencial que l’ICS no contempla en els seus pressupostos del Pla d’Accessibilitat d’Atenció Primària. Per tant, les treballadores socials, no podem gaudir dels drets derivats d’aquest pla, com fan tots els altres col.lectius assistencials, inclòs el personal administratiu.
  • A l’àmbit hospitalari, tenim molta pressió assistencial per promoure processos d’alta, i la majoria de patologies tenen un component social no contemplat pel sistema, per manca de treballadores socials sanitàries, i per la falta de recursos socials i sanitaris adequats a les necessitats de les persones usuàries.

Som un col·lectiu minoritari dins de salut, poc representat i poc escoltat.

Per tot això, ens manifestem i diem PROU!!

S. Foix,afiliada de Som Intersindical i Treballadora Social sanitària a l’ICS

Cartell Samanta Foix TSS